ANNA ROJAS ROIG

Nom i cognoms: Anna Rojas Roig.
Edat: 23.
Anys a l’escola: 13.
Estudis: Medicina.
Feina actual: Estudiant d’últim any.
Motiu de la visita: Xerrada sobre el càncer.

Recordes com et vas sentir el 1r dia en entrar a l’escola i l’últim, en haver de sortir-ne?

El primer dia jo no recordo com em vaig sentir perquè era un bolet, però ma mare pot dir que vaig plorar moltíssim. I l’últim també vaig plorar moltíssim, però llavors sí que era de pena. Em va saber molt greu perquè em sentia com a casa. Realment, quan vinc aquí, em sento com a casa.

Què ressaltaries del col·legi de la teva època?

No era tan modern com ara, ara sí que heu fet canvis. Jo estava molt bé i els “profes” són molt potents, sobretot els d’ESO, perquè surts molt ben preparat. Tot i ser molts alumnes, rebem un tracte molt proper i molt familiar.

Què hauries canviat o haguessis millorat?

Jo crec que no hagués canviat res. Jo ara m’ho miro i, si ara hagués d’escollir una escola pels meus fills, els portaria aquí.

Quins són els companys i professors que recordes amb més estima?

De professors… l’Anna Gonzàlez, la Sònia i el Charlie potser són els que més. I el Toni. El Toni també. I de primària… potser no et marquen tant perquè ets més petit i no te’n recordes tant, però la Núria Ribera, per exemple també, o a P3 l’Anna Tardà, que, encara que no tingués gaire consciència, me’n recordo bastant. I de companys… bé, n’hi ha encara que encara que no siguem íntims amics ens seguim veient. De fet, més o menys, tots saps on han anat a parar.

Què et vas endur de l’Oms i de Prat més enllà dels aprenentatges curriculars?

Molt aprenentatge personal. Et transmeten la idea, sobretot quan et fas més gran, que, si tu vols una cosa, la pots aconseguir. Mai et diuen que no podràs; al contrari. Recordo parlar amb l’Anna Gonzàlez i transmetre’m que, si tu vols fer una cosa, la podràs fer. Aquesta passió d’animar-te quan estàs més baix de moral… Això et dóna més confiança.

Quina és l’anècdota més divertida que vas viure a l’Oms i de Prat?

N’he viscut moltes. Però, n’hi ha una que me’n recordo molt sovint, i és que la Sònia tenia la mania de fer-nos fer redaccions estrambòtiques. Així que a un company, amb qui tenien una relació especial, li va fer fer una redacció de com es deia “anar al lavabo” en diferents refranys. Li va fer llegir davant de tota la classe i vam riure…! Encara quan fem trobades d’alumnes surt el tema i riem.

Per tu, quins tres adjectius defineixen aquest col·legi?

Familiar, acollidor i potent… sobretot això, i més ara. És un col·legi que està molt bé.

Per què recomanaries als alumnes estudiar a l’Oms i de Prat?

Ui, per moltes coses! Primer, a nivell de currículum, surts bastant ben preparat. I, sobretot, la part humana. Hi ha “profes” que et deixen marca, que te’n recordes ja per sempre, en sentit positiu!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *