NÚRIA GORCHS CAUBA

Nom i cognoms: Núria Gorchs Cauba.
Edat: 26.
Anys a l’escola: 13.
Estudis: Medicina.
Feina actual: Professora en escoles de música i conservatoris, i, a part, toca en una orquestra.
Col·laboració en un Treball de Recerca de la Música i les Emocions.

Recordes com et vas sentir el 1r dia en entrar a l’escola i l’últim, en haver de sortir-ne?

El primer dia, no. No tenia ni tres anys i no me’n recordo. Tinc records de parvulari, però, exactament, del primer dia, no. Però, bé, recordo com una bona experiència tots els anys aquí. I, en marxar, una mica de pena perquè m’ho havia passat molt bé, tenia molt bona relació amb els companys i amb els professors.

Què ressaltaries del col·legi de la teva època? Què hauries canviat o haguessis millorat?

Sobretot ressaltaria la bona relació que hi havia amb els companys i també amb els professors, les classes i com ens van ensenyar, que crec que estaven molt bé. També les sortides que fèiem… i, bé, l’ambient que hi havia en general. Segur que algunes coses han canviat, perquè tot va canviant, i suposo que a millor. Quan surts d’aquí, coneixes altra gent i altres llocs, et tornen els bons records.

Quins són els companys i professors que recordes amb més estima?

Tots en general perquè, ja et dic, hi havia molt bon ambient. I així que em marquessin més, a 1r d’ESO, que és un curs una mica complicat pel canvi d’etapa, recordo molt a l’Anna Gonzàlez, que era la meva tutora i ens va recolzar molt.

Què et vas endur de l’Oms i de Prat més enllà dels aprenentatges curriculars?

Sobretot, em van donar molts valors per la vida. Després, quan surts d’aquí, no tot són els estudis. Has de saber actuar en diferents situacions. Crec, doncs, que em van ajudar molt en aquest aspecte.

Quina és l’anècdota més divertida que vas viure a l’Oms i de Prat?

De divertida, ara no me’n ve cap al cap. Però, sí que recordo moments importants en la història de l’escola, moments de canvi, com va ser quan van començar a construir el pavelló, que feia primària, i recordo veure tot el voltant del pavelló amb només una pedra, com anava pujant setmana rere setmana fins que va quedar tot construït.

Per tu, quins tres adjectius defineixen aquest col·legi?

Més que adjectius, diria que l’Oms és com una família, que es va fent més gran, més gran, més gran, i que deixa empremta a les persones que hi hem passat.

Per què recomanaries als alumnes estudiar a l’Oms i de Prat?

Perquè, més enllà de la part d’ensenyament, al darrere hi ha alguna cosa més que és aquesta bona entesa entre companys, entre professors, els valors que et dóna i tot el que t’ensenya al llarg dels anys i que t’acompanya en el teu creixement i en la teva evolució.

ANNA ROJAS ROIG

Nom i cognoms: Anna Rojas Roig.
Edat: 23.
Anys a l’escola: 13.
Estudis: Medicina.
Feina actual: Estudiant d’últim any.
Motiu de la visita: Xerrada sobre el càncer.

Recordes com et vas sentir el 1r dia en entrar a l’escola i l’últim, en haver de sortir-ne?

El primer dia jo no recordo com em vaig sentir perquè era un bolet, però ma mare pot dir que vaig plorar moltíssim. I l’últim també vaig plorar moltíssim, però llavors sí que era de pena. Em va saber molt greu perquè em sentia com a casa. Realment, quan vinc aquí, em sento com a casa.

Què ressaltaries del col·legi de la teva època?

No era tan modern com ara, ara sí que heu fet canvis. Jo estava molt bé i els “profes” són molt potents, sobretot els d’ESO, perquè surts molt ben preparat. Tot i ser molts alumnes, rebem un tracte molt proper i molt familiar.

Què hauries canviat o haguessis millorat?

Jo crec que no hagués canviat res. Jo ara m’ho miro i, si ara hagués d’escollir una escola pels meus fills, els portaria aquí.

Quins són els companys i professors que recordes amb més estima?

De professors… l’Anna Gonzàlez, la Sònia i el Charlie potser són els que més. I el Toni. El Toni també. I de primària… potser no et marquen tant perquè ets més petit i no te’n recordes tant, però la Núria Ribera, per exemple també, o a P3 l’Anna Tardà, que, encara que no tingués gaire consciència, me’n recordo bastant. I de companys… bé, n’hi ha encara que encara que no siguem íntims amics ens seguim veient. De fet, més o menys, tots saps on han anat a parar.

Què et vas endur de l’Oms i de Prat més enllà dels aprenentatges curriculars?

Molt aprenentatge personal. Et transmeten la idea, sobretot quan et fas més gran, que, si tu vols una cosa, la pots aconseguir. Mai et diuen que no podràs; al contrari. Recordo parlar amb l’Anna Gonzàlez i transmetre’m que, si tu vols fer una cosa, la podràs fer. Aquesta passió d’animar-te quan estàs més baix de moral… Això et dóna més confiança.

Quina és l’anècdota més divertida que vas viure a l’Oms i de Prat?

N’he viscut moltes. Però, n’hi ha una que me’n recordo molt sovint, i és que la Sònia tenia la mania de fer-nos fer redaccions estrambòtiques. Així que a un company, amb qui tenien una relació especial, li va fer fer una redacció de com es deia “anar al lavabo” en diferents refranys. Li va fer llegir davant de tota la classe i vam riure…! Encara quan fem trobades d’alumnes surt el tema i riem.

Per tu, quins tres adjectius defineixen aquest col·legi?

Familiar, acollidor i potent… sobretot això, i més ara. És un col·legi que està molt bé.

Per què recomanaries als alumnes estudiar a l’Oms i de Prat?

Ui, per moltes coses! Primer, a nivell de currículum, surts bastant ben preparat. I, sobretot, la part humana. Hi ha “profes” que et deixen marca, que te’n recordes ja per sempre, en sentit positiu!

Alumnes de l’Oms i de Prat dissenyen i enlairen un satèl·lit

Els estudiants participen en un concurs de l’Agència Espacial Europea

Alumnes de l'Oms i de Prat dissenyen i enlairen un satèl·lit

Alumnes de l’Oms i de Prat dissenyen i enlairen un satèl·lit

Un grup d’alumnes del col·legi Oms i de Prat de Manresa han dissenyat i enlairat un petit satèl·lit per simular l’exploració d’un planeta i valorar si s’hi podria viure. L’equip, anomenat OmsAndMoscas, va participar recentment en un concurs de l’Agència Espacial Europea (ESA) que es va celebrar a Saragossa. Els alumnes van haver de superar, primer, una fase classificatòria del projecte CanSat que té com a objectiu promoure les tecnologies aeroespacials entre els estudiants de secundària.

Al concurs hi van prendre part 34 projectes d’estudiants d’ESO i de batxillerat que tenien la missió de dissenyar i construir un minisatèl·lit de la dimensió d’una llauna de refresc. Aquest es va llançar a una alçada de 400 metres amb l’ajuda d’un coet i també s’havia de controlar la seva caiguda. Durant aquest procés l’aparell havia de ser capaç d’enviar diverses dades. A partir d’aquestes havien de plantejar un projecte científic.

L’equip manresà va dissenyar l’aparell per simular l’exploració terrestre d’un planeta inhòspit i, a partir de la captació de dades, arribar a determinar si seria habitable. A la prova el grup de l’Oms i de Prat va poder desenvolupar tots els sensors i els diferents components. També van dissenyar un model propi de sistema de comunicació per mantenir el contacte amb el CanSat i poder enviar-li ordres per aconseguir els objectius.

Un alumne de l’Oms i de Prat guanya un concurs estatal de càlcul mental

Javier de Frutos Sánchez ha guanyat el campionat d’àmbit estatal de càlcul mental Supertics

Javier de Frutos Sánchez és alumne de l'Oms i de Prat de Manresa

Javier de Frutos Sánchez és alumne de l’Oms i de Prat de Manresa arxiu particular.

L’alumne de 6è de primària del col·legi Oms i de Prat de Manresa Javier de Frutos Sánchez ha guanyat el campionat d’àmbit estatal de càlcul mental Supertics. De Frutos va participar a la final que es va celebrar a Madrid.

Va haver de competir amb tres finalistes més, que tenien el repte de resoldre un total de 50 operacions aritmètiques el més ràpid possible. És la quarta edició del certamen que, en línia i al llarg del curs, ha tingut la participació de 24.000 estudiants de primària de tot l’Estat, dels quals només quatre van passar a la final. El manresà, de 12 anys, i amant de les matemàtiques, es va entrenar durant tot el curs.